Catalunya afronta la celebració de l’11 de Setembre d’enguany amb un doble repte: d’una banda, fer avançar les aspiracions de la ciutadania per poder decidir el seu futur com a poble i, de l’altra, enfrontar‐se a les polítiques de retallades que tant perjudiquen les persones i el procés de construcció nacional.
Quan reclamem que Catalunya pugui disposar de més instruments i recursos, ho fem per respondre millor als problemes de les persones. Per a nosaltres, els drets nacionals i els drets socials són indestriables, ambdós imprescindibles i complementaris. Per això, volem decidir també per una Catalunya social i escollir quin model econòmic i social volem per al nostre país.
El Govern de l’Estat aprofita la crisi econòmica per impulsar un procés de recentralització que comporta l’ofegament fiscal de les comunitats autònomes i el desmantellament de l’estat del benestar, sense fer propostes per a la reactivació econòmica ni donar resposta als milions de persones que es troben a l’atur. El Govern de Catalunya, per la seva banda, s’ha rendit davant aquesta onada uniformitzadora, seguint el guió imposat per les polítiques d’austeritat, i contribueix, així, a l’afebliment de l’educació i la sanitat públiques i els serveis socials.
Fer passar retallades per reformes o presentar les retallades com a inevitables és faltar a la veritat. És cert que Catalunya pateix un finançament injust i insuficient, i que això condiciona l’acció de govern, però també és cert que hi ha alternatives menys lesives per a la ciutadania que les polítiques que s’estan aplicant.
En aquest sentit, la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat per al 2013, sense debat polític ni social, lluny de ser un acte de fermesa significa optar per mantenir les retallades evitant que es produeixi el necessari debat públic sobre l’orientació dels pressupostos. El que cal és posar en marxa polítiques que redueixin l’impacte de la crisi, exigir al Govern de l’Estat un finançament més just i generar nous ingressos amb la recuperació de l’impost de successions i una major tributació a les grans fortunes.
A Catalunya, hi ha molta gent que ho està passant molt malament, mentre cau la protecció a les persones sense recursos i augmenta la pobresa. Els nivells d’atur són intolerables. L’atur de llarga durada representa un 58,4% del total i l’atur juvenil arriba al 53,9%. Les conseqüències de les retallades tenen, a més, un gran impacte de gènere per a les dones com a treballadores i com a usuàries: representen el 96,4% de les persones inactives que ja no cerquen ocupació per poder atendre familiars en situació de dependència.
En aquests moments històrics, és absolutament necessari treballar per la cohesió social i per la unitat civil del nostre país. I els dos elements fonamentals per assolir aquests objectius són l’exercici del dret democràtic d’autodeterminació com a poble i el manteniment del nostre model d’estat del benestar com a element identitari de la voluntat de progrés del nostre país.
Per tot això, des de la Plataforma Prou Retallades cridem a fer d’aquest 11 de Setembre un clam pels drets nacionals i els drets socials del poble de Catalunya, i, en les mobilitzacions que se celebrin, fer‐hi palesa la nostra defensa de la justícia social, l’estat del benestar, els drets nacionals de Catalunya i el nostre rebuig a les polítiques de retallades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario