¿Porqué somos de UGT?

¡Junts avancem!

Con este weblog, la Sección Sindical de la UGT en Banco Santander en Catalunya pone en vuestras manos una herramienta de información, mediante la cual aspiramos a haceros partícipes de toda nuestra actividad e ideas. Así mismo esperamos que nos vayáis enviando vuestra opiniones para que entre todos podamos ir mejorando la Sección Sindical.
El blog queda abierto para que cualquiera que lo desee publique comentarios sobre los distintos temas que vayan editándose ("clicaremos" la palabra comentarios que aparece en cada tema). No obstante, quedarán pendientes de ser aprobados por el moderador, quien velará para que ningún comentario contenga insultos ni palabras ofensivas hacia ideas, personas o instituciones. Esperamos vuestras aportaciones y sugerencias, las cuales a buen seguro nos ayudarán a ser mejores.
Para finalizar, en la tabla de la izquierda encontraréis una serie de enlaces con bastante información: Circulares, Acuerdos, Convenio, Revista Diáleg, etc..., que a buen seguro os serán de utilidad.

sábado, 10 de agosto de 2013

UGT de Catalunya pide a los eurodiputados catalanes que respondan a la propuesta de reducir un 10% los salarios en España

Olli Rehn (Comisario Europeo de Asuntos Económicos)
UGT de Catalunya hizo llegar el pasado jueves 8 de agosto, a los siete eurodiputados catalanes, una carta del secretario general, Josep M. Álvarez, respecto a la propuesta del comisario europeo de Asuntos Económicos, Olli Rehn, de reducir los salarios un 10% en España. Nuestro sindicato no entiende el silencio de nuestros diputados al Parlamento Europeo y les pide que trasladen a la Comisión Europea la comprensible indignación de los ciudadanos.
A continuación reproducimos, con el texto original en catalán, la carta enviada a Maria Badia, Raimon Obiols, Alejo Vidal-Quadras, Santiago Fisas, Ramon Tremosa, Salvador Sedó y Raül Romeva.
Benvolgut,
T'escric, d'igual manera que a la resta d'eurodiputats catalans, per mostrar la meva perplexitat pel teu silenci davant de la proposta del comissari europeu d'Afers Econòmics, Olli Rehn, de reduir els salaris un 10% a Espanya, tot recolzant la idea del Fons Monetari Internacional.
No puc entendre que, com a representant dels catalans i les catalanes i defensor dels seus interessos a la Unió Europea, no hagis rebutjat i condemnat públicament les paraules del comissari, que arriben, justament, un dia després de conèixer unes dades esglaiadores del Síndic de Greuges: que 50.000 infants catalans pateixen desnutrició com a conseqüència de les penúries econòmiques de les seves famílies.
Fam a Europa. O, al menys, al sud d'Europa. Aquesta és la situació en què ens trobem a Catalunya i a l'Estat espanyol després de sis anys de crisi i d'aplicar, des del 2010, les receptes econòmiques dictades precisament pel FMI, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu (per cert, ¿en quines eleccions els hem votat els ciutadans?). En els darrers tres anys els salaris dels treballadors i les treballadores a Espanya ha caigut un 6,3%. Segons dades de l'Agència Tributària del 2011, el 60% dels assalariats (10,5 milions de persones) cobra menys de 1.000 euros i el salari mig se situa en 19.113 euros. A dia d’avui hi ha a Espanya 600.000 aturats més que abans d’implantar-se la reforma laboral que tan necessària era per crear ocupació, i ja són sis milions de desocupats a l’Estat i 873.000 a Catalunya, molts d’ells sense cap ingrés.
I tot això, ¿de què ha servit? Per deteriorar l’economia encara més, amb l’enfonsament del consum i la inversió, i per condemnar la ciutadania a la misèria, com a conseqüència d’una devaluació interna brutal i injusta. A Catalunya i a Espanya ja ens hem adonat fa temps que les polítiques d'austeritat i neoliberals no ens estan ajudant, ben al contrari. De fet, fa molt poc que el FMI admetia l'error de les retallades imposades a Grècia i el mal causat a la seva economia i a la seva població. Però el penediment ha durat poc i ara ens demanen que continuem per la mateixa senda.
També ens hem adonat, a força de cops i més cops, que quan només se socialitzen les pèrdues i mai els beneficis, i els sacrificis tan sols s’exigeixen a les persones treballadores, als pensionistes, als aturats... i mai als poderosos, es tracta d’una estafa. ¿Tenen alguna cosa a dir Olli Rehn o Christine Lagarde dels 36.000 milions d’euros de diners públics que no tornaran els bancs i caixes rescatats? I parlant de privilegiats i d’indecència: el senyor Rehn, com a vicepresident de la Comissió Europea, cobra un salari de 22.963,55 euros mensuals, a més d’un complement per a despeses de 911,38 euros. I la senyora Lagarde, que es va pujar el sou un 11% quan va ser nomenada directora gerent del FMI, guanya entre salari i despeses de representació uns 383.000 euros anuals lliures d’impostos. Pel que sembla, aquest estatus socioeconòmic ofega qualsevol sensibilitat per entendre el patiment que estan vivint moltes famílies. I, a més, no ofereix cap autoritat moral per demanar més i més sacrificis a milions de ciutadans i ciutadanes.
Així doncs, et demano que responguis amb duresa les paraules d’Olli Rehn, que facis arribar a la Comissió Europea la més que comprensible indignació dels catalans i les catalanes, i que el Parlament Europeu esdevingui un veritable contrapès democràtic a les institucions europees i internacionals que estan empenyent el nostre país a l’abisme. T’ho demano també pel perill que cada cop la ciutadania se senti més allunyada i cregui menys en Europa.
Rep una salutació cordial.

Josep M. Àlvarez
Secretari general de la UGT de Catalunya

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada