La constatació que la Reforma Laboral de 2010 com a model ha fracassat, no és qüestió de
discursos sinó de realitats; després de la Reforma Laboral:
- Han augmentat els acomiadaments per causes objectives; és a dir, les indemnitzacions de 20 dies per any treballat,
- Han augmentat les dades absolutes d’ERO;
- Ha augmentat la contractació temporal a nivells que han deixat la contractació
indefinida en una anècdota.
La conclusió és que la crisi de liquiditat de les empreses i de consum de les famílies, - acompanyada d’aquesta reforma laboral- ens ha portat a un atur del 20% a Catalunya ; és a dir, més de 700.000 persones aturades.
El nou govern del PP, enlloc de fer un canvi de plantejament i buscar altres camins, decideix ensopegar amb la mateixa pedra dels mercats i els especuladors, i aprofundir encara més en abaixar el cost de l’acomiadament i augmentar la imposició empresarial en les relacions laborals quasi fins l’infinit.
En els Acords entre Patronal i Sindicats -primer el català “AIC” i després l’estatal “AENC”- definíem un camí molt clar: la flexibilitat interna negociada i sectorial, que després articulàvem a cada empresa i en cas de desacord proposàvem, el Tribunal Laboral de Catalunya com a instrument ràpid i eficaç per a la solució de conflictes.
Per tant, quan diuen que els sindicats no tenim propostes és mentida. Tenim propostes i les tenim pactades amb la patronal, i són aquestes precisament, les que avancen cap a un model de relacions laborals europeu. I no pas la Reforma Laboral actual que imposen i que va més camí del Marroc que d’Alemanya.
Aquesta Reforma Laboral aposta de manera clara per la generalització de l’acomiadament de 20 dies i situa l’empresari per damunt de tot; aquest té capacitat d’imposar una rebaixa de sou, canvi de condicions de treball o un ERO sense necessitat de negociar, ni necessitat d’autorització laboral. Per tant, treuen a les persones treballadores la capacitat de negociació i només deixen la possibilitat de la judicialització.
És una Reforma que generarà molts acomiadaments, especialment de la gent amb més antiguitat, i que crearà molta conflictivitat laboral. Per tant més atur i menys competitivitat.
A més, suposarà un desmantellament de l’Estat del Benestar i de la gestió pública; no només perquè els nous INEM’s o SOC’s seran a partir d’ara les ETT’s; sinó també, perquè obre la porta a l’acomiadament de tot el personal laboral de les Administracions Públiques de forma individual o col·lectiva a través d’ERO. A les retallades en Sanitat i Educació caldrà ara sumar-hi milers d’acomiadaments.
La part empresarial i la treballadora mai ha estat equilibrada del tot, però sempre hem tingut instruments de conciliació, convenis sectorials,... que donaven equilibri a alguns elements; amb aquesta reforma l’aposta és clara: l’empresari decidirà unilateralment les relacions laborals.
Podem resumir la Reforma Laboral amb aquesta frase:
En dos trimestres et retallen el sou i amb tres t’acomiaden.
Seguiremos informando.
No hay comentarios:
Publicar un comentario